Bocaccio, al Decameró i en boca de Lauretta, ja va dir que les frases enginyoses han de ser tals que mosseguen l’oient com l’ovella i no com el gos, “perquè si com el ca mossegassen les paraules, no serien acudit bo, sinó injúria”. I si consultem el diccionari, hi trobem que una injúria és tant una “ofensa feta al nom, a l’honor, d’altri, amb paraules o amb actes” com un “dany inevitable que ens fa alguna cosa”. Doncs bé, intentarem mossegar com l’ovella i no com ho fa el senyor Pérez Melero, il·lustre trànsfuga.
Durant el transcurs de la sessió plenària del mes d’abril, el susdit engegà al portaveu socialista un bram tal que, si no fóra perquè tos hi érem presents i coneguérem a l’instant l’autor, no ens hauríem cregut que la dita paraula haguera eixit de la cavitat bucal d’un docent. En realitat, va eixir més bé del seu conducte excretor. O “floriol”, com agraden. El cas és que el nostre eximi i prestigiós, incorruptible i honrat, càndid i immaculat protagonista i pseudodirector d’un centre educatiu, amb pretensions desqualificadores i com a sinònim d’inepte, maldestre o inútil amb encefalograma pla, li va dir… ACIS! Potser el lector es preguntarà per la paraulota en qüestió o pensarà que no hi ha per a tant. Al cap i a la fi, una picabaralla més entre els polítics! Ara bé, la cosa s’agreuja –i molt- quan l’autor és un professor (almenys això créiem molts fins fa pocs mesos). Més encara, un professor amb responsabilitats directives.
En el context educatiu s’entén per Adaptació Curricular Individualitzada Significativa aquella que s’aparte significativament dels continguts i criteris d’avaluació del currículum, dirigida als alumnes amb necessitats educatives especials. I, per a entendre’ns, un alumne té necessitats educatives especials quan presenta dificultats majors que la resta dels seus companys per a accedir als aprenentatges que es determinen en el currículum que li correspon per la seua edat i necessita, per a compensar aquestes dificultats, adaptacions d'accés i/ o adaptacions curriculars significatives en diverses àrees d'eixe currículum. Així mateix, el lector ha de saber també que, fins fa molt poc de temps, una gran part d’aquests alumnes eren considerats “deficients” o “minusvàlids”, persones que no eren “normals”, persones que presentaven certs “dèficits” i que s’havien d’enfrontar a un constant abandonament i manca d’oportunitats per part de la societat en què es trobaven. Així les coses, no sembla molt tranquilitzador que tot un egregi director d’institut d’ensenyament secundari considere “deficient mental” una part significativa de l’alumnat del sistema educatiu i que utilitze la seua denominació tècnica per a insultar. Perquè, en realitat, això és el que va fer: usar les dites sigles com a sinònim de “subnormal”. Però el més lamentable de tot és que els qui veritablement estaven sent injuriats eren eixos milers d’alumnes que presenten eixes característiques –i, de pas, les seues famílies- i no el portaveu socialista. Va ser aquest col·lectiu qui va rebre realment el mos del gos i no la persona a qui anava dirigit l’exabrupte. De manera que l’insigne trànsfuga va cometre una “ofensa feta al nom, a l’honor, de milers d’alumnes, amb paraules” que ha produït un “dany inevitable a la comunitat educativa”.
Aquestos fets, sens dubte, retraten aquest personatge i porten a col·lació, de nou, la seua ètica i moral. Per cert, parlant d’”Ètica i Moral” (“conjunt de creences i normes d’una persona o grup social que oficia de guia per a l’obrar, és a dir, que orienta sobre el bé o el mal –correcte o incorrecte- d’una acció”), dubtem que al portaveu socialista li faça falta atenció educativa especial, però no que l’ínclit necessite unes bones classes de reforç en aquestes àrees.
Durant el transcurs de la sessió plenària del mes d’abril, el susdit engegà al portaveu socialista un bram tal que, si no fóra perquè tos hi érem presents i coneguérem a l’instant l’autor, no ens hauríem cregut que la dita paraula haguera eixit de la cavitat bucal d’un docent. En realitat, va eixir més bé del seu conducte excretor. O “floriol”, com agraden. El cas és que el nostre eximi i prestigiós, incorruptible i honrat, càndid i immaculat protagonista i pseudodirector d’un centre educatiu, amb pretensions desqualificadores i com a sinònim d’inepte, maldestre o inútil amb encefalograma pla, li va dir… ACIS! Potser el lector es preguntarà per la paraulota en qüestió o pensarà que no hi ha per a tant. Al cap i a la fi, una picabaralla més entre els polítics! Ara bé, la cosa s’agreuja –i molt- quan l’autor és un professor (almenys això créiem molts fins fa pocs mesos). Més encara, un professor amb responsabilitats directives.
En el context educatiu s’entén per Adaptació Curricular Individualitzada Significativa aquella que s’aparte significativament dels continguts i criteris d’avaluació del currículum, dirigida als alumnes amb necessitats educatives especials. I, per a entendre’ns, un alumne té necessitats educatives especials quan presenta dificultats majors que la resta dels seus companys per a accedir als aprenentatges que es determinen en el currículum que li correspon per la seua edat i necessita, per a compensar aquestes dificultats, adaptacions d'accés i/ o adaptacions curriculars significatives en diverses àrees d'eixe currículum. Així mateix, el lector ha de saber també que, fins fa molt poc de temps, una gran part d’aquests alumnes eren considerats “deficients” o “minusvàlids”, persones que no eren “normals”, persones que presentaven certs “dèficits” i que s’havien d’enfrontar a un constant abandonament i manca d’oportunitats per part de la societat en què es trobaven. Així les coses, no sembla molt tranquilitzador que tot un egregi director d’institut d’ensenyament secundari considere “deficient mental” una part significativa de l’alumnat del sistema educatiu i que utilitze la seua denominació tècnica per a insultar. Perquè, en realitat, això és el que va fer: usar les dites sigles com a sinònim de “subnormal”. Però el més lamentable de tot és que els qui veritablement estaven sent injuriats eren eixos milers d’alumnes que presenten eixes característiques –i, de pas, les seues famílies- i no el portaveu socialista. Va ser aquest col·lectiu qui va rebre realment el mos del gos i no la persona a qui anava dirigit l’exabrupte. De manera que l’insigne trànsfuga va cometre una “ofensa feta al nom, a l’honor, de milers d’alumnes, amb paraules” que ha produït un “dany inevitable a la comunitat educativa”.
Aquestos fets, sens dubte, retraten aquest personatge i porten a col·lació, de nou, la seua ètica i moral. Per cert, parlant d’”Ètica i Moral” (“conjunt de creences i normes d’una persona o grup social que oficia de guia per a l’obrar, és a dir, que orienta sobre el bé o el mal –correcte o incorrecte- d’una acció”), dubtem que al portaveu socialista li faça falta atenció educativa especial, però no que l’ínclit necessite unes bones classes de reforç en aquestes àrees.
